El jardí està elevat un metre més que el nivell de la casa i piscina. Té un mur d’un metre d’altura que els separa. Es puja al jardí des de la casa per una escala. El jardí es divideix en dos espais: un la zona de la gespa (ja existent) i un altre la zona del camí de graveta de mars zona (a dissenyar).

Per a separar les dues zones, hem pensat en els Pittosporum Tobira Nana, una varietat que es fa rodona, no requereix ser retallada i proporciona una separació molt natural entre les zones.

El jardí on recorre el camí de graveta de mars s’eixampla just al mig per a així poder gaudir d’aquest espai. Aquest camí accedeix a la zona de gespa per dos costats i també recorre tot el jardí fins a acabar en l’altre costat.

El camí ens crea una sèrie de jardineres. Nosaltres hem tingut en compte donar una perspectiva d’altures en el qual les plantes de davant de la casa no tapin les de darrere.

Per això, hem col·locat de manera natural les plantes arbustives més petites davant i les més grans enrere. També hem tingut en compte a marcar el camí amb plantes de flors silvestres petites en alguns trams sense que tapin les plantes arbustives situades en els parterres.

En el mitjà del jardí hi ha un petit llac, el qual va flanquejat pels dos costats dels Pittosporum i davant hem pensat amb els Agapanthus, plantes que es poden comparar amb les plantes aquàtiques, donant en aquesta zona un ambient més humit.

Les plantes que s’han triat són plantes rústiques de diferents colors i amb diferents floracions: verds (romanins euryops o pitosporos), grisos (teucrium
eremophila santolina), vermells (la gaura).

Hem pensat a col·locar dos arbres d’altura mitjana per a tenir ombra al matí i a la tarda just en el centre del jardí que és on tindrem la nostra zona de relax. Aquests arbres són semi perennes, però en l’època hivernal no donaran molta ombra i a l’estiu donaran una ombra suau.

També hem pensat a posar en una cantonada un ametller: un arbre que podrem portar controlat, ofereix un aire mallorquí i té una floració sempre avançada a la primavera.

En la zona de relax, hem pensat a tenir una visió de tot el jardí des del centre. Un rellotge de sorra és format i es redueix cap al centre. Així, quan les persones se sentin, les altures i les direccions de les plantes es van reduint i la visió és màxima.

Amb tot hem intentat dissenyar un jardí el més natural possible amb perspectiva d’altures de diferents colors. Hem creat zones d’ombra amb les Jacarandas i hem separat les dues zones del jardí gespa i zona camino amb una tanca de Pittosporum.